Crònica i fotos de la ruta al Benicadell del 23 de gener de 2010

Un dia molt bo per a la pràctica del ciclisme. L’oratge ens ha respectat i només hem tingut boira arribant al Benicadell i el terreny humit en la primera senda de pujada. Hem estat quatre els valents, Pons, Jaume, Alberto i Simón els que hem acudit a la sortida a les 7:30 en Beniarbeig.

Després de descarregar les bicicletes en L’Orxa i reservar taula per a dinar en el Centre BTT ens posem en marxa cap a Beniarrés, seguint per Gaianes, Turballos (ja en la solana del Benicadell) fins arribar a l’antiga nacional 340 i pujar al port d’Albaida (per el carril de la que serà la nova autovia) i trencar a la dreta per el Camí dels Fontanars (una senda molt tècnica per a fer-la pujant, sobre tot amb molta pedra humida i una caiguda considerable a la dreta, però que ens ha paregut que baixar-la en sec ha de ser molt divertida).

Arribem al corral de Diego on parem per a esmorzar i fer unes fotos. Reprenguem la marxa ja per pistes forestals per la ombria del Benicadell, passant per la creu de ferro i arribant a la Font Freda, que domina la Vall d’Albaida, per a desviar-nos per una senda molt divertida i amb poca pedra que ens permet baixar amb molta velocitat, tanta que ens passem del recorregut i hem de tornar arrere per desfer el camí i continuar fins arribar al refugi forestal, seguir la pista fins Beniarrés i per l’antiga via del tren tornar a L’Orxa on ens esperava un dinar més que merescut.

Per cert, el Benicadell pren el nom de la Penya Cadiella, com era coneguda pels àrabs i així apareix esmentada en el Cantar del Mío Cid. Sembla ser que va estar fortificada per diverses torres i castells durant la dominació musulmana, i va servir de refugi al mercenari castellà en les seues constants correries i saquejos pels pobles de la Vall d'Albaida.